INDEX
Presentació
1. INTRODUCCIÓ
2. DEFINICIÓ DE CONCEPTES
2.1. JOC
2.2. JOC TRADICIONAL
2.3. SEXISME
3. RELACIÓ ENTRE JOCS TRADICIONALS I SEXISME
4. EVOLUCIO DELS JOCS TRADICIONALS SEXISTES
4.1 JOCS TRADICIONALS AMB SEXISME
4.2. MODIFICACIONS NO SEXISTES EN ELS JOCS TRADICIONALS
5. ANALISI CRÍTIC
6. COMENTARIS FINALS O CONCLUSIONS
7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Presentació
Nosaltres els alumnes Javier Mollà Badia, Antonio Mascarell Dimech i Paula
Sala Tudó de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de
València, presentem aquest blog, amb un treball denominat “El sexisme en els
jocs tradicionals de diferents cultures: anàlisi crític”, per a l’assignatura
de Joc Educatiu de 2n curs, amb els professors Jorge Lizandra i José Devís.
1. INTRODUCCIÓ
Des de fa moltes dècades, els nostres avantpassats jugaven a jocs al carrer
inventats i normativitzats per ells mateixos. Aquestos tipus de joc tenien una
característica influenciada per la manera de viure i entendre les relacions
socials de les persones de l’època. El tema del qual parlem es el sexisme
(diferències entre homes i dones per imposició social on l’home es troba per
damunt de la dona, com poden ser: diferencies a l’hora de fer esport,
diferencies en el treball, a casa,... Un home realitza esports diferents a la
dona, un home te més oportunitats de treball que la dona, una dona te més
obligacions en el manteniment de la llar,..), que com ja hem dit, existia no
sols en aquestos jocs sinó també en la vida quotidiana. Per açò, podem dir que
venim d’una societat tradicional i sexista en tot els seus àmbits. Amb el
recolçament dels psicòlegs Peter
Glick i Susan Fiske (2010) en
l’article “Basta de sexismo” que varen definir al sexisme com un sexisme tradicional o “sexisme
hostil”
La transferència dels jocs de generació en generació ha fet que arribe aquestes connotacions sexistes, fins als nostres dies, i encara que les distincions entre homes i dones son molt menys marcades avui en dia (degut a l’evolució cultural de la societat), no s’han eliminat del tot, es a dir, encara vivim amb elles.
En aquest treball tractarem d’exposar amb la màxima claredat la situació del sexisme en els jocs tradicionals i donar possibles solucions a aquesta.
2. DEFINICIÓ DE CONCEPTES
Abans d’abordar en profunditat el tema en qüestió, es aconsellable fer una
bona definició de conceptes bàsics en aquest tema.
2.1. JOC
La paraula joc etimològicament ve del llatí iocare i vol dir
"broma", "fer com si..." (Victor
Baroja, 2011). Un joc es una activitat que s'utilitza per a la diversió y
entreteniment dels participants; en moltes ocasions, inclús com a ferramenta
educativa. Els jocs normalment es diferencien del treball o de l'art, però en
molts casos no tenen ninguna diferencia massa clara. També un joc es considerat
un exercici recreatiu sotmès a regles.
En el llibre Homo Ludens (Johan
Huizinga, 1938), es
defineix el concep te de joc com una acció o ocupació lliure, que es
desenvolupa dins de uns límits temporals i espacials determinats, segons regles
absolutament obligatòries, encara que lliurement acceptades, acció que te el
seu fi en si mateix i va acompanyada de un sentiment de tensió i alegria i una
consciència de ser d'un altre mode en la vida corrent.
2.2. JOC TRADICIONAL
Abans de definir aquest terme, deuríem desglossar els dos termes que formen
la definició de joc tradicional. El terme joc ja l'hem abordat anteriorment,
ara definirem el terme tradicional:
-Tradicional, segon la Gran Enciclopèdia Catalana, “és relatiu o pertanyent
a tradició”. (Gran Enciclopèdia Catalana).
Amb açò podem deduir que un joc tradicional es aquell que ha passat de
generació en generació, transmetent-se oralment de unes persones a unes altres
i creant una relació ferma entre aquestos jocs i la societat.
Una definició més sintètica seria que un joc tradicional es: “joc infantil
entès com a aquell propi de l’edat social del nen i practicat per aquest, i que
s’ha transmès de generació en generació”.
Un altra definició de joc tradicional : "transmision de procedimientos
codificados a partir del conocimiento más valorado" (Balandier, 1988)
2.3. SEXISME
Sexisme, discriminació sexual o discriminació de gènere es el prejudici o
discriminació basada en el sexe o gènere. També es refereix a les condicions o
actituds que promouen estereotips de rols socials establits en diferencies
sexuals. Les actituds sexistes es sostenen en creences i estereotips
tradicionals sobre els rols de gènere (Padilla
i Moreno, 2000) El terme
s'utilitza habitualment per a referir-se a la discriminació de les dones. La
discriminació sexual no es sols un concepte dependent d'actituds
individualistes, sinó que es troba incorporat en nombroses institucions de
la societat. Sovint el sexisme s'associa amb arguments sobre la supremacia de
gènere.
La següent frase es una bona aclaració de la definició del sexisme existent
en la societat que posa al gènere masculí per damunt del femení: "El
sexisme es una concepció ideològica y una practica que legitima la subordinació
de la dona i la exclou de participar en igualtat de drets i oportunitats que
l'home, limita el seu accés als mateixos llocs i a desenvolupar les mateixes
tasques." (Reinoso
Castillo i Hernandez Martin, 2011).
3. RELACIÓ ENTRE JOCS TRADICIONALS I SEXISME
En aquest apartat, ens hem basat, a més de en la nostra pròpia experiència
personal en un treball d'altres autors (Isabel
Reinoso Castillo i Juan Carlos Hernández Martin, 2011) en el que tracten els temes del
sexisme en altres cultures, països y continents i la seua evolució al llarg del
temps en els diferents llocs a causa d'esdeveniments i successos històrics.
D'aquestes idees i fets que narren els autors hem elaborat una reflexió
personal que es la següent:
Al llarg de la historia de la humanitat, les dones han sigut marginades del
accés a la educació, (per exemple) i de molts altres àmbits de la vida,
provocant diferències marcades des del punt de vista social entre homes i
dones, el que fa justificable que existisca un domini del masculí i una
discriminació del femení en coses tan corrents com pot ser en el llenguatge, en
els treball o oficis e inclús, tema que abordem en aquest treball, en els jocs
tradicionals.
S'han reforçat aquestos criteris sobre els rols que tradicionalment se’ls
ha assignat a homes y dones, negant sovint a les dones la seua oportunitat de
participar en igualtat de condicions que l'home en molts jocs, aguditzant-se
les pràctiques discriminatòries cap a les dones. A més, la mala imatge social dels
grups mixtes, ha fet també que ocorreguen aquestos fets de discriminació donant-se el cas de que els xics
sempre han anat junts i les xiques juntes i que fer el contrari era un aspecte
dolent e impropi.
La relació existent entre aquestos dos termes que son els jocs tradicionals
i el sexisme ha influït negativament ja que el sexisme ha influït negativament
en la integració de les dones en jocs dels xics utilitzant premisses com per
exemple que "les dones no poden jugar a jocs de homes perquè no tenen força"
(tema que abordarem mes endavant en el treball). Pel propi pes d'açò, els jocs
tradicionals es van desenvolupar en dues direccions, donant lloc a jocs jugats
sols pels xics i amb la única participació de xics, i jocs de xiques, jugat per
xiques, amb l'única participació de xiques, fent més notòria i ampliant aquesta
separació entre els dos sexes en quant a aquest tema respecta.
La societat sempre, des de que som xicotets, ha esperat que homes i dones
demostren actituds, valors i sentiments diferents, sent un dels llocs on primer
adquirim aquest tipus d'idees la nostra pròpia casa, intentant ensenyar-nos les
diferencies entre ambdós sexes i el paper i funcions que cadascú deu
desenvolupar i tot açò, como es lògic, es va fer notar i podem voreu-ho reflectit
en els propis jocs tradicionals.
4. EVOLUCIO DELS JOCS TRADICIONALS SEXISTES
Es conegut per tots que, des del nostre passat fins l’actualitat, han anat
canviant moltes coses, aspectes, pensaments, creences,... en general. Quan
reflexionem sobre canvis de pensament, un dels temes que es destacat i molt
important per a la humanitat i per a la societat, es el tema del sexisme. Com
ha anat evolucionant el sexisme? Doncs, l’evolució del sexisme s’ha vist
reflexada en molts àmbits al llarg de l’historia. Nosaltres anem a centrar-nos
en els canvis de pensament sexista que s’han manifestat en els jocs
tradicionals.
En la vida d’ abans hi havia una sèrie de pensaments que duien a una
sèrie de frases que se van convertir en mites i prejudicis. Aquestos van ser els
que va començar a crear diferències entre xics i xiques a les classe d’Educació
Física, dificultant d’aquesta manera un desenvolupament coeducatiu de les
classes. Fent servir dels mites i prejudicis de
treball realitzat per Nerea, Marina, Clara i Marta estudiants de Ciències
de l'Activitat Física i l'Esport a la Universitat de València en un
treball per a l'assignatura de Joc Educatiu de 2º curs en 2012, hem
realitzat aquestes aclaracions sobre els tòpics que demostren aquest el
fet comentat i són les següents:
·
“Els xics són millors que les
xiques en les activitats físiques perquè són més forts”.
Açò pot tindre certa explicació, però no deixa de ser un
comentari utilitzat molt sexista. L’explicació pot ser que els xics tenen més
testosterona durant d’infància, i per això solen desenvolupar la seua força més
que les xiques. Però això no significa que la força siga clau per a totes les
activitats físiques, les xiques poden utilitzar altres qualitats per a
realitzar-les.
·
“Les xiques són més
maldestres”.
Aquesta afirmació és totalment incerta ja que les xiques
són menys maldestres que els xics, doncs les qualitats associades a la
malaptesa o destresa són la coordinació i l’equilibri sent les xiques més
coordinades i equilibrades.
·
“Els xics no discriminen a les
xiques, elles soles se’n ixen de l’activitat”.
A mesura que no se’ls permet participar (igual per no
tindre les qualitats bàsiques necessàries, o perquè es crega que no les
tinguen) no se’ls passa la pilota, no es juga amb elles, començaran perdre la
motivació per l’activitat, deixaran de mostrar entusiasme, i finalment abandonaran
l’activitat.
Cal dir que, per sort, aquestos mites, cada vegada van apareguent menys en la societat, encara que no s’han pogut eliminar del tot. Hi ha gent que continua pensant açò, però també hi ha altra que ha passat pagina i té pensaments d’igualtat entre xics i xiques, dins les seues possibilitats.
4.1 JOCS TRADICIONALS AMB SEXISME
Hem escollit del blog d’alumnes de joc educatiu que
estudiaren aquest mateix tema l’any passat una sèrie de jocs que considerem que
contenen caràcter sexista, i són els següents:
Sambori
El sambori consisteix en efectuar llançaments de precisió des
de distintes distàncies, amb una pedra plana a les caselles enumerades
dibuixades en terra i saltar la resta amb un o dos peus seguint el reglament,
fins completar el recorregut complet. Tradicionalment era més
practicat per les xiques, igual que ocorria amb moltes activitats i jocs de
escassa mobilitat que es desenvolupen en espais reduïts. Mitjançant la seua
pràctica es pot observar que interessa o diverteix més o menys en funció de la
motivació individual cap a la demostració amb que és capaç d’efectuar
llançaments amb precisió i la capacitat de mantindre l’equilibri sense xafar
les línies, i no de que fóra practicat per xiquets o xiquetes en èpoques
passades.
Caniques
Amb les bales es poden realitzar distints jocs, tots ells de llançament de
precisió. Alguns limitats i altres no. En l’antiguitat era més practicat per
xiquets que per xiquetes, potser perquè se solia jugar en posició tombada o
adoptant postures en les que el cos i la roba estaven en contacte amb el sòl,
per tant, no es considerava apropiat per a xiques en temps passats.
Corda
Els jocs de corda poden servir per a
treballar individual o col·lectivament el nivell que volem: salts, resistència
aeròbica, velocitat de reacció i agilitat. Tradicionalment era més practicat
per les xiques perquè es realitzava amb cançons amb connotacions sexistes en
alguns casos. Hui en dia és una activitat amb una alta eficàcia demostrada per
a la preparació física d’alguns esportistes d’alt rendiment. Es realitzen també
activitats, jocs i exhibicions acrobàtiques amb un nivell complex prou avançat,
per col·lectius vinculats al circ i per practicants de malabars. Aquests
exemples serveixen com a arguments per trencar els estereotips.
Trompa
Les trompes
eren més utilitzades pels xics. Hi ha diferents modalitats i variants del joc,
en cadascuna de les quals es posaven en pràctica diferents formes de llançar la
trompa utilitzant una corda que l’envolta i serveix per a donar-li impuls i
fer-la ballar.
4.2. MODIFICACIONS NO SEXISTES EN ELS JOCS TRADICIONALS
Existeixen desigualtats en el tipus de jocs en els que participen xics i
xiques, així com en la forma de dur-los a terme, tot açò ens exigís abordar
practiques coeducatives que acaben amb els rols establits.
Per això mostrarem alguns dels aspectes mes importants per transformar els
jocs tradicionals en jocs coeducatius-cooperatius. (Ruiz ,2007)
-Utilitzar els jocs com recursos didàctics en els que oferirem nous models
de actuació.
- Intervenir en les actituds sexistes o violentes, el rebut a la
participació.
-Formar grups heterogenis, amb participació equilibrada entre xics i
xiques.
-Evitar que hi haja un “líder”. Cooperar en igualtat.
-Passar tots per tots els rols.
-Avaluar les habilitats i possibilitats de cadascun per atendre a les seues
circumstancies personals.
-Agafar allò positiu dels jocs.
-Coneixement total de les regles per part de tots.
-Utilitzar el grup, avanç que l’individual.
-La finalitat del joc ha de ser participar, no guanyar.
Tenint en conte aquest aspectes, podem arribar a practicar els jocs tradicionals evitant el sexisme tant en un sexe com en l’altre.
Aci trobem alguns exemples de jocs on podem modificar les seues regles o
normes per evitar o eliminar el sexisme.
El joc de cursa de sacs:
Tracta de un joc on hi ha una línea de eixida i amb els sacs, posats des de
els peus i agafats amb les mans, tractar de aplegar a la línea de meta.
Aquest joc tan conegut, amb algunes modificacions podríem millorar-lo:
-Es podria jugar en grups i no de forma individual, també en parelles
mixtes. Amb esta modificació es pot eliminar per complet el sexisme, ja que
trobem parelles mixtes on interactuen conjuntament, i tant important es un
membre de la parella com l’altre. Una altra variant seria eixa parella en un
sol sac, on han de dur un mateix ritme, per tant la coordinació entre els dos
es important.
-Evitar desqualificacions i altres faltes de respecte. Amb açò pots
fomentar la participació de aquelles persones que no tenen interès en el joc,
ja que es pot gaudir mes de la participació i diversió dels reptes amb si
mateixa i en comú, que no d’un objectiu únic de vèncer als demes.
La cadira:
Se col·loquen tantes cadires fent un cercle, com participants. Cada
participant utilitzarà una cadira i se seurà. Desprès posarem una musica i
farem una proba. Mentre que la musica esta encesa les persones participants
ballen. Quant se pare la música cada participant se col·locarà en una cadira.
Desprès llevarem una cadira , i repetirem la mateixa dinàmica, encara que ara
una persona se quedarà sense cadira i serà eliminada.
En la següent ronda se llevarà altra cadira i se farà el mateix que en el
anterior, quedant altra persona eliminada, i així sucessivament fins que nomes
quede una persona.
Per transformar aquest joc es pot utilitzar les següents modificacions:
-Se juga en grup i no de forma individual. Tant xics i xiques actuen de
forma conjunta en el mateix grup, i amb un mateix objectiu.
- Hi ha que fomentar que no se formen grups de xics i xiques per separat, i
que ningú se puga sentir exclòs o exclosa en el grup. Açò permetrà una igualtat
entre tot el grup.
-La persona que es queden sense cadira tindrà que intentar seures amb altra
persona en la seua cadira. El final del jocs es intentar que les persones que
participen se pugen en les cadires que van quedant, per exemple, si hi han 20
participants i queden soles 5 cadires, que intentes no tocar el
terra i seures o agafar-se, o ficar-se de peu en les cadires que hi ha,
es necessari tindre en conte el numero de participants per calcular
quantes cadires se deixen al final. Aquesta norma fa que la motivació del
xiquet o xiqueta es siga permanent al llarg de tot el joc, i puga gaudir durant
tot el temps que es juga.
La gallina cega:
Se fa un cercle gran, no importa el nombre de participants. Un xic o una
xica farà de gallina cega i se li venden els ulls. Desprès se li col·locarà en
el centre del cercle i el grup anirà cantant, ballat... mentre la gallina cega
va cap a algú. Esta persona pot asseure, riures, parlar... La gallina cega ha
de encertar de qui se tracta, si ho encerta se canvia el mocador i si no
segueix fins que ho aconseguies.
-Evitar les trampes, les ridiculitzacions i les faltes de respecte. Aquesta
norma es molt important, ja que se inculquen uns valors de coeducació i de
respecte als demes i al propi joc. (Fair play)
-Formar parelles mixtes, una farà de recolzament i l’altra de gallina, i
desprès se intercanvien els rols. Se elimina el sexisme, ja que cooperen els
dos membres.
-Intercalar la participació, xica-xic com a gallina cega. El tema del
sexisme se elimina ja que ambos sexes tenen les mateixes possibilitats de
participar amb els dos rols (de gallina i de la resta).
-Fer constància en que ningú guanya, tan sols se juga i se participa. Jugar
per jugar, es a dir, per entreteniment i diversió (Alberto Alonso, J. (2007))
La corda:
S’agafa a dos persones voluntàries, una a cada extrem de la corda. Comencen
a girar la corda i els demes han de entrar i votar a la corda sense tocar-la.
Admet moltes formes de joc i multitud de variants.
-Formar parelles mixtes, tant per aguantar la corda, com per a botar en
ella. Aquesta norma farà que tots puguen participar tant botant com donant a la
corda.
-Les parelles han de botar a la corda al mateix ritme, tenen que ficar-se
de acord. Cooperació entre els membres.
-Fomentar la participació activa masculina. Aquest joc ha sigut un dels
considerats joc de xiques, i els xics també podrien gaudir amb aquesta
experiència i vivència, ja que es un joc on es millora la motricitat, sobretot
la grossa, dels participants i els xics podrien experimentar moltes accions de
bots i coordinacions generals del seu propi cos. I amb açò eliminar el sexisme.
5. ANALISI CRÍTIC
Per a poder realitzar un anàlisi crític amb propietat, en primer lloc hem
llegit alguns documents i articles per a augmentar la nostra base de
coneixements sobre el tema (aquestos estan en l’apartat “altres documents
utilitats per a augmentar la base de coneixements sobre el tema” del apartat
“7. Referències bibliogràfiques”), també hem extret idees de altres critiques
d’aquest mateix tema realitzades per companys d’anys anteriors, per a poder
complementar i enriquir el nostre propi.
Ja siga ací o en altre lloc del mon, trobem casos de sexisme en la societat
en la qual sempre un sexe està per damunt de l’altre en alguns aspectes. I açò
es pot veure reflectit en els jocs tradicionals. Existeixen casos de societats
més desenvolupades que intenten resoldre aquestes diferencies poc a poc i altres
societats menys desenvolupades que continuen amb aquestes tradicions sexistes.
O bé dit d’un altra manera, segons Nerea, Marina, Clara i Marta estudiants
de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport a la Universitat de València en un
treball per a l'assignatura de Joc Educatiu de 2º curs:
“Als jocs tradicionals al igual que en tots els temes existents, tant en
la societat antiga com l’actual, hi ha un problema de sexisme en el que tothom
correspon a una de les dos categories que hi ha (homes o dones) i per tant,
tots ens veiem involucrats positiva o negativament en aquest problema segons el
context en el que ens trobem en eixe mateix moment”
Front a tot açò cal plantejar algunes qüestions rellevants relacionades, com per exemple: Per que hi havien aquestos problemes de sexisme? Per que la societat s’ha estructurat així (de forma sexista i la majoria de vegades masclista?) i no d’un altra forma?
Un altre enfocament, podria ser també el preguntar-nos les qüestions
relacionades en l’evolució de millora del sexisme: Per què es deuen aquestes
millores? Amb quina finalitat? Per exemple, perquè a dia de avui ja no sols
utilitzen la corda les xiques, sinó també els xics? Perquè volen fer front al
sexisme o perquè volen millorar la seua forma física?
Tot açò son qüestions, que caldria analitzar, per poder fer un millor
estudi, però a la vegada són qüestions complicades de respondre.
6. COMENTARIS FINALS O CONCLUSIONS
En l’actualitat, s’ha d’intentar pal·liar aquest comportaments sexistes en
els jocs tradicionals fent modificacions en aquestos, per a que puga perdre
eixa característica sexista i tothom puga gaudir jugant junts.
Per a finalitzar aquesta conclusió, com reflexa Asins (1999) coeducar significa educar contra els
prejudicis, significa aprendre de si mateix i del sexe oposat, significa no
conformar-se ni tan sols amb conèixer de forma teòrica o portar a la pràctica
hàbits, comportaments, coneixements o actituds no sexistes. Més be, es arribar
a prendre consciencia i sensibilitzar-se davant de la igualtat de drets i
oportunitats entre homes i dones per què, en definitiva, tots som iguals.
7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Glick P. i Fiske S. (2010) Basta de sexismo(Blog)Consultado el 3 de Enero, 2014. Disponible en:http://bastadesexismo.blogspot.com.es/2010/12/sexismo-malo-o-sexismo-bueno-pero.html
Ayuso Marente, J.A. i Nuñez Fernández, M.A. (2008). Aplicación didáctica del juego para la eliminación de estereotipos sexistas. Revista digital, buenos aires, año 13, Nº125. Disponible en:http://www.efdeportes.com/efd125/aplicacion-didactica-del-juego-para-la-eliminacion-de-estereotipos-sexistas.htm
Reinoso Castillo, I. i Hernandéz Martín, J.C. (2011). Cuadernos de Educación y Desarrollo. Vol 3, Nº28. Disponible en:http://www.eumed.net/rev/ced/28/rchm.htm
Moreno, E. (2000). La transmision de valores sexistas en la escuela. Disponible en:http://www.dgespe.sep.gob.mx/public/genero/PDF/GEN%20O1/G_01_02_La%20transmisi%C3%B3n%20de%20modelos.pdf
Vigné, M. i Dorvillé, C. (2009). Les jeux traditionnels du Nord, entre tradition ludique culturelle et modernité sportive. Disponibe en: http://socio-logos.revues.org/2332#tocto1n5
Baroja, V. ELS JOCS / DEPORTS / ESPORTS POPULARS I TRADICIONALS. Disponible en: http://juguemoensplantem.files.wordpress.com/2011/02/joc-i-esport.pdf
Nerea, Marina, Clara i Marta (2012) El sexisme als jocs tradicionals. Universitat de València.
Alberto Alonso, J. (2007). Coeducación y educación física. Revista de estudios sobre sierra mágina, Sumuntán Vol (nº24)
Ruiz, C. (2007). Nuevas
formas de jugar. Consultado el 9 de Diciembre, 2013. Disponible en :
Asins, C. (1999). Educar, ¿contra qué?. Apunts, 56, 107-109
- Altres
documents utilitzats per a augmentar la base de coneixements sobre el tema:
Lavega, P y Blasco, S. (2007). 1000 juegos y deportes populares y tradicionales. Paidotribo.
ALBERDI, I. y MARTÍNEZ, L. Guía
didáctica para una orientación no sexista. Ministerio de Educación y Ciencia
(MEC), Madrid, 1998.
Emiliano Moreno, (2002). La
trasmisión de modelos sexistas en la escuela.
BROWNE, Naima y FRANCE, Pauline (1988). Hacia
una educación infantil no sexista. Madrid: Morata.
